Ahir vam veure la #peli "The Long Walk", adaptació de la novel·la del mateix nom d'Stephen King (que no he llegit), i molt bé, la veritat, tot i que "on són les dones" es queda curt. Suposo que és perquè la peli juga a una altra cosa:
Es desenvolupa en uns EEUU feixistes (com no! No és ficció si ja és realitat!) que es recuperen d'una guerra civil; però tot això queda al transfons i la peli només dóna pinzellades d'un país en misèria i amb repressió imperant; paisatge per la acció, que la has d'anar a buscar. Els únics elements del paisatge que mantenen la normalitat podrien ser les eines del #feixisme: policia i exèrcit. La resta? Decrèpit. Evidentment que en una merda feixista les dones les hauran enviat a casa.
El cas és que per motius feixistoides s'organitza una competició anual en què participa un jove de cada estat, i que consisteix en caminar sense parar. Quan algú es para o es desvia és retirat permanentment de la competició (i de la vida).
La peli es desvia ben aviat dels tòpics que esperaria d'una història de "supervivència" amb tot de mascles, la veritat. N'és una deconstrucció, amb suport mutu i lliçons d'absurdisme intercalades. Per si en dubtàvem, s'assegura de citar #Camus un parell de cops, però és que és una manera força entretinguda d'introduir-ne el pensament sense dir-ho.
Vam comparar a la vikipèdia amb el final del llibre, i... Està totalment canviat. Com que la pel·lícula està produïda pel mateix escriptor, entenc que és una intel·ligent adaptació als temps que corren (potser fins i tot una millora de l'original?). Em sembla que King té bastant clar que el carro va pel pedregar i va aprofitar la ocasió per esmolar el relat més clarament contra el maleït feixisme?
En tot cas, carai, la pel·lícula és ben entretinguda i fa patir mentre va donant comentari social.