Avui, amb el cel completament enterbolit, recordo aquesta publicació de l'estiu passat perquè, malauradament, és perfectament actual:
Si el cel està tèrbol, és perquè el món és un i cada una de les seves parts està connectada amb la resta.
La terbolesa del cel és del fum dels incendis de Canadà. La dels nostres cors dels genocidis de Sudan, Congo i Palestina, del treball esclau amb què es fabriquen les coses que comprem, de la fam insaciable i amoral del sistema en el que vivim... i de l'individualisme que ha prosperat per tal que puguem viure intentant fer veure que tot això no ens afecta.
Les generacions actuals pateixen més malalties mentals (que de fet són malalties del cor i no del cervell), que cap altra que hagi viscut abans.
No és perquè sí.
Tal com el fum que emana de la destrucció dels boscos de Canadà empal·lideix i desenllustra els nostres paisatges, l'elecció d'intentar ignorar la resta de mals que campen pel món, enfonsa el cor de la humanitat en les tenebres.
P.D.: Els antídots contra la desesperança i l'individualisme i els seus efectes, són l'acció i la veritable comunitat. Qui vol que ho oblidis, et vol submisx, perquè res canviï.
#incendis #justiciasocial #individualisme #salutmental #Sudan #Congo #Palestina #Gaza #genocidi #colonialisme #fum #canviclimatic