Austràlia vol bloquejar l'accés a xarxes socials a menors de 16 anys, això planteja molts reptes i preguntes, però n'hi ha una que destaca: com es verifica l'edat d'un usuari?
Mètodes com demanar l'edat a l'usuari o similars són senzills d'enganyar.
S'estan investigant i implementant sistemes robustos, i molt ben dissenyats, que divergeixen principalment pel nivell d'intrusió en la privacitat dels usuaris, sistemes com el reconeixement facial o la sol·licitud d'entrega de documents d'identitat son molt intrusius, i poden plantejar un autèntic risc en matèria de seguretat per a les persones que els hagin d'utilitzar, els sistemes que no estan dissenyats amb la privacitat al centre faciliten la recopilació d'informació molt sensible als diferents serveix en línia, que han demostrat àmpliament els seus pocs escrúpols alhora de vendre aquestes dades al millor postor. També permeten que organismes estatals recopilin un gran i detallat volum d'informació sobre els hàbits de les persones, una pràctica també molt perillosa per als drets de les persones.
D'altres aproximacions, com el TruAge Digital ID, adoptat pel W3C com a estàndard global. Permet verificar l'edat amb tokens digitals, minimitzant la recollida de dades personals, aquests sistemes autentifiquen que l'usuari te l'edat requerida però no entreguen cap més informació.
Aquest tipus de verificacions s'anomenen proves de coneixement zero, i en cas de requerir aquest tipus de verificacions son els únics sistemes que serien acceptables d'implementar.
Protegir als menors és crític, com ho és protegir la privacitat dels usuaris, menors inclosos.