Exportació de residus: com la nostra brossa acaba a l’altre extrem del planeta Milers de tones de residus que haurien de ser reciclades localment són exportades a altres països per ser incinerades, enterrades, acabar en abocadors o a la natura. En un món en què generem més residus dels que som capaços de gestionar s’han de buscar alternatives per dipositar les deixalles. L’actual normativa d’exportació i la falta de polítiques de control al respecte permeten que s’enviïn fora de les nostres fronteres. Segons Comtrade, el Servei d’Estadística de l’ONU (Organització de les Nacions Unides), l'Estat espanyol va exportar 157.468 tones de residus plàstics el 2018, ocupant el tretzè lloc de la llista de països que més residus plàstics exporten. A més, només deu països van ser els responsables del 75% de les exportacions de residus durant el 2017. Llavors, Espanya va ocupar el novè lloc amb 302.260 tones. El Servei de Duanes de l’Agència Tributària comptabilitzava una mitjana de 259 transaccions mensuals durant el 2018 i 137 al mes l’any 2019. El Sud-est asiàtic i l'Àfrica, els principals destins Els principals països als quals s'exporten aquests residus des de l'Estat espanyol són la Xina, Hong Kong, el Vietnam, Malàisia, Indonèsia, Tailàndia, l'Índia, el Pakistan i Ghana. Fins al novembre del 2019, des d’Espanya s’han enviat 10.403 tones de plàstic a Hong Kong; 8.937 a Alemanya; 7.603 a Malàisia; 5.895 a Portugal; 5.504 a França; 4.942 a Turquia; 4,591 a Itàlia i 3.342 a Indonèsia. Durant el 2018, 24.389 tones de residus van acabar a Malàisia, seguida per Vietnam, la Xina, Hong Kong i Tailàndia. Tot i això, Greenpeace ha identificat variacions als fluxos d’exportació dels plàstics durant els últims anys. El Ministeri d’Energia, Ciència, Tecnologia, Canvi Climàtic i Medi ambient de Malàisia ha tornat a Espanya més d’una vintena de contenidors amb residus plàstics que intentaven entrar il·legalment al país. "Malàisia i la Xina han tornat els contenidors que havien arribat des d’Espanya, però aquests s’han redirigit cap a Hong Kong o Ghana", denuncia el coordinador de Greenpeace a Catalunya, Fernando Fernández. El 2019 Indonèsia va rebutjar dos contenidors i a l’abril del mateix any Malàisia identificava vint-i-quatre contenidors il·legals des d’Espanya. El gener del 2020, tornava deu d’aquests contenidors quedant encara alguns pendents de retorn. Segons va investigar Greenpeace, aquests contenidors s’haurien enviat des d’Ecoembes, empresa denunciada per l’entitat ambiental pel fracàs de la seva gestió d’envasos domèstics. Ghana seria un dels nous països de destí de residus, tot i que des del 2014 la Unió Europea prohibeix l’exportació de residus a aquest país africà. Espanya va ser el segon exportador de plàstics a Ghana el 2019, només per darrere de Burkina Faso. Durant el 2019 van arribar 1.523 tones de residus en més de trenta exportacions a l’any. Des de Greenpeace apunten que la majoria dels residus provenen de la província de Barcelona, a més de València i Cadis. "El teixit industrial català que tenim està apostant molt fort pel reciclatge local dels residus. A Catalunya s’estan invertint molts milions d’euros per fer-ho bé. Nosaltres fem declaracions setmanals, mensuals i anuals dels quilos de residus que entren i surten”, assegura la directora del Gremi de Recuperació de Catalunya, Victoria Ferrer. Un dels problemes principals d'exportar residus a aquests països, a banda d'externalitzar les nostres deixalles, és que aquests no tenen capacitat de reciclar tot el que arriba. A Ghana només es reciclen entre el 2 i el 5% dels residus, segons el PNUD (Programa de l’ONU per al Desenvolupament). De la resta, el 38% dels residus acaben en abocadors, el 28% enterrats, el 23% al mar i l’11% cremats. Un canvi necessari a la normativa La normativa que regula l’exportació de residus és molt complexa. Des dels anys vuitanta està en vigor el Conveni de Basilea per controlar els moviments transfronterers dels residus. Aquest conveni de les Nacions Unides, format per 184 països, regula l’exportació de residus tenint en compte el tipus de material i si els residus són enviats per eliminar-los o donar-los una segona vida. La regulació dels materials es fa mitjançant uns codis que es classifiquen segons el residu. Des de Greenpeace denuncien que el frau més comú és assignar un codi diferent al pertinent per tenir menys restriccions. L’única via per certificar-ho és obrint les mercaderies una per una, gestió impossible de portar a terme. "El perquè s’exporta i es fan trampes és tan fàcil com que els hi surt més barat que gestionar els residus", sentencia el membre de Greenpeace. Aquest 2021 es vol afegir una modificació per protegir als països de destí. Segueix >> https://xarxanet.org/ambiental/noticies/exportacio-de-residus-com-la-nostra-brossa-acaba-laltre-extrem-del-planeta #CooperacióAlDesenvolupament #EducacióPelDesenvolupament #Deixalles #GreenPeace #Residus